Connecta amb el teu bebè: meditació senzilla per a embarassades.

Aquest post va dedicat a totes les futures mames, tant les que ja el tenen en camí com les que l'estan buscant. Avui us explico com reconnectar amb el nostre cos gestant i el nostre bebè amb una meditació curta i simple.

Una de les coses que més recordo i m'han marcat dels meus dos embarassos és la sensació que el meu cos ja no era meu, que li pertanyia a aquesta criatureta meravellosa que hi creixia a dins. Sempre es parla de l'embaràs com una època fantàstica i estupenda durant la qual la mare se sent com una divinitat creadora de vida i plena d'amor, però no podem oblidar que, a mida que creix la panxa, també creixen les inseguretats. I no només són inseguretats respecte al part, si serem bones mares, si el bebè estarà sa, etc. Durant la gestació la mare també s'ha d'enfrontar a inseguretats i sensacions desagradables en vers a la seva pròpia persona. Tot i que l'embaràs és probablement la cosa més increïble que ens ha succeït mai, durant aquests mesos observem com el nostre cos canvia de forma fins a un punt que ja no el reconeixem i pensem que tenim un aspecte horrible, que mai tornarem a ser la mateixa, que la nostra parella ja no ens estimarà ni ens trobarà atractives i tota una sèrie de missatges negatius que van minant la nostra autoestima. És per això que necessitarem dedicar-nos uns minuts al dia per a observar-nos, escoltar-nos i, sobretot, acceptar-nos i estimar-nos.

L'exercici que us proposo avui va dirigit precisament a reconnectar amb el nostre cos gestant i a aprendre a comunicar-nos amb el nostre bebè. Parlar amb el nostre bebè ens omple d'amor i seguretat i ens recorda perquè hem triat el camí de la maternitat i ens condueix cap a l'acceptació de tots els canvis que s'estan produïnt al nostre cos. A la vegada, li enviarem un missatge positiu al nostre bebè i enfortirem els vincles que ens hi uneixen.

De vegades pensem que perquè portem el bebè a dins i notem com es mou ja hi estem connectades. Quan parlo de connexió no parlo de notar-lo físicament sinó de sentir un vincle amb ell més enllà d'una puntada de peu o una petita tombarella. Parlo d'aturar-te, respirar produndament, meditar i posar tota la teva consciència en l'existència d'aquesta personeta.

El meu primer embaràs va ser molt conscient: meditava, escoltava el bebè, hi pensava sovint... Però el segon embaràs va ser vist i no vist, no em sentia embarassada. Prou enfeinada estava amb la Laia i la feina com per aturar-me a pensar! Va ser quan vaig deixar de treballar dos mesos abans de donar a llum que vaig poder dedicar-me a mi i el meu bebè. Mames, aprofiteu aquests mesos, que són únics i aquest moment en la vostra vida no es repetirà. Som-hi doncs!

Podem posar aquesta música de fons per ajudar-nos en la visualització: 

Seurem a terra amb les cames creuades i l'esquena ben recta. Podem seure a sobre d'un coixí i arrepenjar-nos a la paret o inclús deixar les cames estirades  si la postura ens és molesta. El més important és sentir-nos còmodes. Podem demanar a la nostra parella que ens acompanyi i segui darrera nostre abraçant-nos la panxona. 

Farem una respiració profunda i començarem fent-nos un suau massatge a la cara, com si ens féssim carícies. Passarem els dits pel front, el nas, les galtes, la barbeta, les orelles, el coll... Fregarem suaument el nostre cap, els cabells... fregarem també les nostres mans, apretant els dits i els palmells. Farem una altra respiració profunda i portarem les mans als nostres genolls. 

Un cop aquí començarem a practicar la respiració completa yogui: inspirarem pel nas i dirigirem l'aire cap a l'abdomen, a la part baixa dels pulmons, com si infléssim un globus. Seguirem omplint eixamplant i separant les costelles i acabarem omplint la part alta dels pulmons, la zona de les clavícules. Treurem l'aire també pel nas i en el mateix sentit que abans: primer buidem la panxa, ajuntem costelles i finalment buidem l'aire de les clavícules. Aguantarem un parell de segons amb els pulmons buits i tornarem a començar. Repetirem unes 15 vegades, posant tota la nostra consciència a cada respiració. No deixis que res et destorbi. Simplement, respira i deixa que el teu cos i el bebè es gronxin amb cada respiració. Sentiràs que desapareix la fatiga del teu cos; estaràs oxigenant totes les teves cel.lules i les del nadó. Deixa que la sensació de pau i calma vagi fent el seu efecte. Si necessites fer més respiracions, endavant.

Per a entendre com fer la Respiració Completa Yogui podeu mirar aquest video:

Quan estiguis preparada, deixa la respiració lliure. Nota els canvis que s'han produït al teu cos i fixa't en com et sents.

Visualitza ara un prat ple de flors a la muntanya i visualitza't a tu mateixa asseguda al costat d'un rierol. Pren-te el temps que necessitis i imagina amb detall cada flor, cada bri d'herba, el color del cel, el reflex de la llum del sol a l'aigua del rierol. Sent l'escalfor del sol a la teva pell i l'olor de l'herba fresca. Tot és vida al teu voltant i també al teu interior.

Porta les mans al teu ventre. Visualitza ara el teu bebè: la seva cara, les seves manetes, els seus peuets. Imagina'l calentó i protegit, acompanyat pels batecs del teu cor. Pensa el seu nom i repeteix-lo com un mantra. Si encara no té nom, pensa alguna forma amorosa referir-te a ell o ella. Envia-li amor i digues-li totes aquelles coses que creus que necessita sentir. Fes-li saber quant l'estimes i que el cuidaràs i protegiràs. Queda't aquí tanta estona com necessitis. Quan estiguis llesta, fes una respiració profunda i ajunta les teves mans davant del cor en senyal d'agraïment per aquest moment de pau i l'oportunitat de ser mare. Dibuixa un somriure als teus llavis i proposa't mantenir aquesta sensació de calma durant la resta del dia.

Recorda que el teu bebè s'alimenta del mateix que tu, respira el mateix oxigen que tu i sent les mateixes emocions que tu. Permete't parar de tant en tant per a respirar i disfrutar d'aquesta aventura que ara comences.